Som Natros Marxo sovint perquè m'agrada tornar a casa

PROXIMITAT

Fa dies que estàs lluny de casa, agafes el telèfon per trucar a la família i sents que la distància se’t fa més fàcil de suportar. Tan lluny i tan aprop. La proximitat potser no és tant una qüestió de distància física com psicològica. De vegades les coses que tenim a la nostra vora se’ns fan estranyes i distants i potser allò que està a milers de quilòmetres ens sembla d’allò més proper.

La proximitat potser tingui relació amb la manera d’entendre les coses, amb certa sensibilitat que uniria a les persones i les integraria en un ambient íntim. Imagina’t una fruiteria, el venedor de fruites agafa amb molta cura les mandarines, les sospesa i, fins i tot, somriu al veure-les tan ufanoses. Les deixa sobre el mostrador, ens somriu, ara a natros, i ens regala un “bon dia”. Molts de natros ens sentirem identificats amb aquesta persona i amb el seu tracte i de seguida la sentirem propera. Possiblement deixarà de ser un individu anònim i començarà a formar part de la nostra vida quotidiana.

Cal que ens preguntem quines actituds fan que establim llaços tan ràpidament amb gent que desconeixíem. Una rialla a la guarderia segurament ens haurà fet conèixer, durant la nostra infantesa, a la persona amb qui més confiem. Un gest amable, divertit o sagaç, ens farà enamorar de la nostra parella. Quina és la fórmula? Difícil explicar-ho. Més aviat, impossible. És una qüestió empàtica que engloba molts factors i que, per això, és tan sorprenent.

Sorprèn i alegra veure com podem sentir curiositat, interès i ganes de connectar amb una persona absolutament desconeguda només perquè ens sembla que té quelcom que ens fa treure el millor de natros mateixos. No parlem d’atracció sexual, sinó d’atracció emocional, emotiva i sensitiva. Aquella mateixa que fa que desitgem prendre un rapitenc amb les nostres amistats o que la cambrera del bar de davant casa nostra ens alegri el dia amb els seus comentaris.

Parlem de proximitat per molt lluny que estiguen les persones que ens són més properes. Aquelles a qui acudirem per treure’ns de damunt el pes de l’existència, aquelles amb qui buscarem gaudir de les nostres petites victòries i que alleugeraran les nostres derrotes. En definitiva, aquella gent amb qui brindarem per “natros” i per molts anys més junts, sigui quina sigui la distància física que ens separi.