GESTOS

El cel esvaït , el titil·lar dels estels que il·luminen suaument el terra, les oliveres, el mar,… I aquí sota, “natros” passejant com formiguetes, insuflant d’aire els nostres sentiments amb certa ingenuïtat. Poc a poc, anirem creant històries que algú potser voldrà contar algun dia.

Surt un home, tot despentinat, a la terrassa de casa seva i comença a tocar el saxòfon amb les seves mans poblades d’arrugues. Desenes de persones se sentiran acompanyades en passar per sota l’edifici. Una parella sentirà que la melodia perpetrada parla el mateix llenguatge que l’amor que es professen l’un a l’altre. Sense parar-hi atenció, els actes d’un influirien en la resta. Cada petita decisió inconscient o plenament conscient, tindria efectes, de vegades imprevistos.

Gestos. Som gestos buscant una nit estelada capaç de fer-nos sortir a buscar situacions inesperades i que canviaran la nostra manera de mirar i entendre’ns.